Regulació sobre el concepte d'invent dels sistema europeu de patents i la seva interpretació amb especial consideració als programes per a ordinadors

Moguts per entendre que dibuixar la frontera entre el que és patentable i el que no ho és requereix decisions particularment clares i explicites a nivell legislatiu;

impressionats per l'experiència que l'Art 52 EPC ha donat lloc a malentesos i inconsistències a nivell jurisdiccional;

interessats per la perspectiva que noves regles creades per diferents jutjats poden, cada cop més, impedir la difusió del coneixement i la innovació a la societat de la informació

clarifiquem el següent:

1. Un "programa per ordinadors" és una regla de càlcul per a una màquina Turing o una altra màquina abstracta, que es pot expressar a molts nivells de disseny, des d'un pla conceptual a una instrucció executable per un humà o per un processador. Un programa d'ordinador és un pla de construcció i una instrucció operativa, una descripció de procés i una solució a un problema, un treball literari i una màquina virtual, un producte i un procés, tot en un.
2. Un procés patentable controlat per un programa es pot distingir d'un programa de control d'ordinador com a tal. En contrast, maneres de parlar com ara "programa d'ordinador amb [a més] característiques patentables" només pot ser entés referit a un programa d'ordinador com a tal, possiblement barrejat amb elements que no són un programa, la patentabilitat dels quals ha de ser examinada per separat. L'Art 52 (3) s'aplica en idèntic sentit a tots els objectes llistats sota (2).
3. Els programes d'ordinador no són invents en el sentit de patents. Un procés tècnic controlat per un programa (p.e. un procés químic) pot ser un invent patentable. Els drets d'exclusió derivats d'aquesta mena d'invent estan limitats a l'ús industrial del procés de producció de béns materials (p.e. químics). En cap cas, una patent es pot fer servir per excloure ningú de crear, distribuir, vendre o executar un programa d'ordinador.
4. "La tecnologia" ens remet a ciència natural aplicada or a resoldre problemes fent servir forces naturals, o, d'acord amb una definició tradicional: activitat conforme a un pla per fer servir forces naturals controlables per a aconseguir un èxit constatable causalment, que sigui, sense mediació de la raó humana, l'immediat resultat de forces naturals controlables. Un invent és un ensenyament sobre relacions controlables causa-efecte de forces naturals. Un ensenyament que conté característiques tant tècniques (físiques, materials) com mentals (lògiques, inmaterials) és un invent només si la part declarada com a nova i no-òbvia, és a dir, el cor de l'ensenyament, pertany al regne de la tècnica. Les innovacions de programari ja estan completes com a solucions que autocontenen el problema dins d'una màquina abstracta, abans de començar la seva execució en un processador de tecnologia prou coneguda. Un procés tècnic controlat per un programa en un maquinari conegut conté un invent patentable si i només si fa servir forces naturals de manera nova i no-òbvia, per tal de causar directament una transformació avantatjosa d'objectes materials, tal que la relació entre causa i efecte pugui ser validada de manera fiable només per experimentació amb forces naturals (verificació empírica) i no per deducció computacional de coneixement previ (demostració matemàtica).